En una nit molt animada, amb la participació de 40 jugadors/es, i en un espai i una ambientació més medieval que mai, Xavier Riu es va proclamar guanyador del 3r Torneig de Carcassone de la Llum.
 |
| Un espai i un ambient genial |
Dijous 17 de febrer, el Café Teatre La Peixera va acollir els 40 participants de la tercera edició del Torneig de Carcassonne de la Llum.
Un cop verificades les inscripcions, es van fer tres rondes de partides, en les quals els participants s’agrupaven, mitjançant un programa informàtic, en diferents taules de joc segons les puntuacions obtingudes en les partides anteriors.
 |
| Màxima concentració |
El torneig es va fer utilitzant el joc bàsic del Carcassonne amb l’expansió “La misteriosa Llum” , un element afegit al joc creat pel Club del Joc del CAE i que ja es va fer servir en les edicions precedents.
 |
| Una de les partides decisives |
Després de les tres rondes de partides, Xavier Riu va ser el guanyador. El segon lloc va ser per a Albert Marqués (l'Ós Mandrós) i el tercer per a Nasi Muncunill. A més a més d’un diploma acreditatiu, tots ells varen rebre un joc de taula cedit per Devir, l’empresa distribuïdora del Carcassonne: el joc Verbàlia, d'Oriol Comas i Màrius Serra, la versió catalana dels Colons de Catan i La Catapulta, la darrera ampliació del Carcassonne.
 |
| Guanyadors/es i premiats/des |
Entre els participants que no van guanyar, també es va fer un sorteig de diferents expansions del Carcassonne cedits per la mateixa empresa i expansions "la Misteriosa Llum" elaborades pel CAE.
 |
| L'equip organitzador (i algun convidat) |
Aquest any cal destacar que el torneig es va fer en un espai excepcional -una sala amb sostre de volta i parets de pedra vista- que conjuntament amb els vestits medievals que portaven els organitzadors -cedits per la Fira de l'Aixada de Manresa- i la presència de diferents persones dinamitzant l'espai -les incitacions de l'Anna Farré i les demostracions de malabars entre partida i partida del David Vallès- varen donar a donar un ambient més medieval que mai.
 |
| El David fent malabars |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada