Dijous de joc!! Una pila de jocs

La nit d’aquest dijous potser no va ser de les més concorregudes de la temporada però si que es van poder veure una gran quantitat de jocs.

 Els més matiners o menys tardans, segons es miri, Jordi L i jo (és clar perquè obríem) i en Pol vam jugar a un Kingdoms esperant que arribés tothom. És un joc de Reiner Knizia, un dels creadors de jocs més prolífic a nivell mundial (si dubtes segur que és d’en Knizia). És un joc senzill que consisteix en una quadrícula on els jugadors col·loquen fitxes que donen punts positius i punts negatius i també fitxes pròpies de diferents valors. Un cop el taulell ple, cada jugador cobra o paga segons el resultat de les files i columnes on hi ha les seves fitxes. Un joc per a anar escalfant motors, tot i que bàsicament d’atzar una mica a l’estil del Carcassone. Vam deixar que guanyés en Jordi que per això era el més gran.

Un cop aquí i amb l’increment de participació ens vam haver de dividir.

Per una banda es va jugar un Cash & Guns a sis, versió senzilla. En aquest joc de farols, els jugadors són atracadors que es disputen un botí. Cada jugador té vuit cartes, cinc són trets fallits, dues trets normals i una un super tret. Cada jugador juga una carta amagada i a la de tres tothom apunta un objectiu. Els jugadors que es veuen amenaçats i creuen que rebran, poden amagar-se. Aquests no podran optar al botí i rebran una fitxa de covardia, però tampoc seran ferits, un fet important ja que a la tercera ferida quedes fora del joc. Després de l’eliminació fulminant de la Sara i la Cristina, la guanyadora va resultar ser la Irene que dissimulant dissimulant, es va endur la victòria.

Mentrestant al pis de baix es jugava al Genial, un joc d’agrupar símbols geomètrics i al Chin-Chin un party game on els jugadors representen un país que té un gest típic per beure i una paraula per a acompanyar la beguda. Per exemple, els russos tiren el vas endarrere i diuen Naz Dorovia. El joc consisteix en destapar cartes on es barregen varis països i fer, atenció!! el gest de la beguda acompanyat de la paraula del país del bevedor. Un joc molt divertit i senzill però que et pot fondre les neurones al cap d’una estona.

En la recta final de la nit, la secció lleugera vam decidir fer un Wicked Witches Way o carrera de bruixes i un Can’t Stop.

El primer és un joc de memorística visual on es tiren una sèrie de daus amb cares de colors negre o taronja i dibuixos de diferents ingredients (aranya, ull, orella, teranyina, etc) que es repeteixen en els dos colors. Si un mateix patró surt en els dos colors, s’anul·la. Quan algú té clar els ingredients que queden en algun dels dos colors, tapa la caixa. A partir d’aquí els jugadors escullen mitjançant unes targetes, els ingredients que creuen que estan en una de les fórmules. Els encerts ens fan avançar i si encertem tots els patrons d’un color obtenim beneficis addicionals com moviments extres o cartes de maledicció. Un joc divertit però una mica estressant, oi Pol? L’Arnau es va endur una còmoda victòria fruit de l’experiència.

El segon és un clàssic de Sid Sackson que juga amb l’avarícia: els jugadors tiren quatre daus i els agrupen per parelles. Cada torn trien tres números de l’u al dotze i aniran avançant sempre que puguin aconseguir almenys un dels tres números escollits. En qualsevol moment es poden plantar, però si no ho fan i en una tirada no poden sumar algun dels tres números, perden tot el què havien aconseguit aquell torn. Una inesperada victòria de la Sara va demostrar que l’estadística no és mai una ciència exacta.

A la taula del costat, la secció dura de la nit amb el Jordi, l’Andrea, el Miquel i altres va emprendre un 7 Wonders a 5 jugadors. Aquesta novetat és un clàssic joc de gestió de recursos amb reminiscències al Dominion i al Citadels, un joc interessant que no sabem com va acabar perquè a quarts d’una encara hi eren posats. 

Si voleu provar aquests jocs o d'altres que us vinguin de gust o us piquin la curiositat, us esperem cada dijous a partir de 2/4 de deu al bar-teatre La Peixera (C/Codinella 5-9 de Manresa).